Cartes de Cognard Hanshi

29/10/2020

Viure l’epidèmia com el budoka que sou.


CATALÀ


Heu-nos ací de nou confrontats a decisions que aparentment impossibiliten les nostres activitats.

Els dojos estan tancats. Una hora i un quilòmetre són restriccions que afecten durament les nostres aspiracions, els nostres desitjos de viure i de conquerir el nostre temps (restriccions a França des de principis de novembre 2020).

La incapacitat de projectar-nos cap al futur colpeja durament la nostra integritat, perquè dir “jo” sempre consisteix en equilibrar el present i el futur.

A no ser que entrem en resistència i ens autritzem la clandestinitat, haurem de sotmetre-n's a allò que probablement ens revolti. A partir de llavors, el combat és intern. Evidentment, es troba dins dels límits que ens imposen els decrets vigents, però sobretot a l'interior de les nostres consciències.


La primera batalla: no desmoralitzar-se: ja ho sabeu, aquest col·lapse de l’energia que apaga els nostres desitjos, allunya els nostres projectes, ens impedeix pensar en el nostre avenir, en l'avenir.

Per evitar aquesta davallada, poseu la pràctica diària en cadascun dels nostres dies, convertiu-lo en un eix de consolidació de cada instant. Som budoka, és a dir, res d'allò que és extern a nosaltres decideix per nosaltres. Res del que ens passa no ens és aliè.

Sigueu i mantingueu-vos budoka en totes circumstàncies. No us resigneu mai, sabeu que qualsevol prova consisteix a convertir el que podria ser un patiment en una ocasió, una oportunitat per enfortir-se. La debilitat no forma part del bagatge del budoka perquè té l’obligació moral d’ajudar els altres. Ha de ser el primer en lliurar la segona batalla:



Protegiu els vostres éssers estimats d’aquesta caiguda de la moral, sigueu prou forts i responsables per encarnar l’esperança, alimenteu amb la vostra energia els seus projectes i feu brillar el seu futur. Ajudeu els vostres cònjuges, els vostres pares, els vostres fills, els vostres alunes, a tots aquells que es veurien afectats, que experimentarien aquest confinament com un cop a la seva integritat. Transmeteu la força del budo. El Covid us ofereix una gran oportunitat per ser un budoka útil.

Superarem aquestes dificultats. El Kobayashi Ryu viurà i es desenvoluparà encara més. Els vostres dojos tornaran a estar plens d’estudiants si no deixeu entre les mans i els rumors de ningú l'accés al vostre cos, a la vostra ment, al vostre cor. Si treballeu per estructurar encara més el vostre cos, augmentar la potencia de la vostra ment, construir la vostra tècnica, és a dir, desenvolupar les vostres capacitats psicosomàtiques, sereu aquell vers qui ens dirigirem perquè només deixa que el seu esperit governi, i en fer-ho, posa a la llum el de tots.

Una situació com a la que ens enfrontem pot fer molt de mal si permetem que emocions negatives prenguin el control de les nostres vides. Però els nostres esprits de budoka són incisius com fulles de katana. Quaranta mil vegades polits per la repetició, aquests gestos marcials, han erigit en nosaltres una fortalesa indestructible les portes de la qual poden romandre sempre obertes, perquè res no pot oscar, esmossar, fer retrocedir les nostres fulles.

Sabem que res pot penetrar en les nostres ànimes si no ho introduïm nosaltres mateixos. Heu après a no transmetre la força de l'atacant al vostre centre. Cap katate ryote dori, per poderós que sigui, us desequilibra.

Així mateix, el sentiment d´éssser que constitueix el vostre eix psicosomàtic pren base en la vostra ànima però mai des de l'exterior. És el producte, com tots els vostres sentiments, d’una interacció entre el vostre esperit i la vostra consciència.

En aquests temps, abunden les ocells de mal auguri. Però les seves profecies negatives no us poden atenyer perquè no doneu accés a ningú a aquest espai insubornable on s’elabora el vostre jo i totes les vostres emocions que el fan parlar.

El vostre aikido fa de vosaltres la fortalesa sempre oberta on tots poden trobar-hi refugi i que ningú combatrà perquè el combat ja ha tingut lloc a l'interior de l'interior, en la profunditat de la vostra ànima, quan la vostra consciència ha viatjat meticulosament, el fil tallant de la vostra fulla. La llibertat és una emoció immensa que sorgeix de vosaltres i exclusivament de vosaltres. El desig de futur en depèn. No permeteu que ningú posi les mans sobre la vostra fulla.

Pràctica per a tothom:

Mantingueu el sabre davant vostre, el fil tallant cap al cel i sense moure per res ni ulls ni cap, moveu la mirada des de la punta a l'empunyadura i inversament, almenys una vegada cada dia durant cinc minuts. La immoibilitat absoluta dels ulls i el cos, la mobilitat de la consciència que tria cap a on mirar, aquesta serà la vostra meditació diària.

Concentreu-vos!


CASTELLANO:


Vivir la epidemia como el budoka que sois.

Nos enfrentamos de nuevo a decisiones que aparentemente imposibilitan nuestras actividades.

Los dojo están cerrados. Una hora y un kilómetro son restricciones que golpean duramente nuestras aspiraciones, nuestros deseos de vivir y de conquistar nuestro tiempo.(Restricciones en Francia a partir de Nov-2020)

La incapacidad de proyectarnos hacia el futuro golpea fuertemente nuestra integridad, porque decir "yo" consiste siempre en equilibrar el presente y el futuro.

A menos que entremos en resistencia y nos permitamos pasar a la clandestinidad, tendremos que soportar aquello que probablemente nos repugne. A partir de entonces, el combate es interno. Evidentemente este está dentro de los límites que nos imponen los decretos vigentes, pero sobre todo está en el interior de nuestra conciencia.


La primera batalla: no desmoralizarnos: ya saben, este derrumbe de la energía que extingue nuestros deseos, aleja nuestros proyectos, nos prohibe pensar en nuestro futuro, en el futuro.

Para evitar esta caída, pongan la práctica diaria en cada uno de nuestros días, conviertan la en un eje de consolidación de cada momento. Somos budoka, es decir, nada fuera de nosotros decide por nosotros. Nada de lo que nos sucede nos es ajeno.

Sean y sigan siendo un budoka en todas circunstancias. Nunca se resignen, saben que cualquier prueba consiste en convertir aquello que podría ser un sufrimiento en una ocasión, una oportunidad para fortalecerse. La debilidad no forma parte del bagaje del budoka porque este tiene la obligación moral de ayudar a los demás. Debe ser el primero

para librar la segunda batalla:


Proteja a sus seres queridos de esta bajada de moral, sea lo suficientemente fuerte y responsable como para encarnar la esperanza, alimentad con su energía sus proyectos, haced brillar su futuro. Ayuden a sus cónyuges, a sus padres, a sus hijos, a sus alumnos, a todos aquellos que se verían afectados, que experimentarían este encierro como un golpe a su integridad. Transmitan la fuerza del budo. El covid les brinda una gran oportunidad para ser un budoka útil.

Superaremos estas dificultades. El Kobayashi Ryu vivirá y se desarrollará aún más. Sus dojo volverán a estar llenos de alumnos si no dejan en las manos y los comentarios de nadie el acceso a su cuerpo, su mente, su corazón. Si trabajan para estructurar aún más su cuerpo, para aumentar su potencia mental, para construir su técnica, en otras palabras, para desarrollar sus capacidades psicosomáticas, será aquel a quien recurriremos porque él solo deja que sea su espíritu quien lo gobierne, y haciendo esto, pone luz el de todos.

Una situación como la que nos encontramos puede hacernos daño si permitimos que las emociones negativas tomen el control de nuestras vidas. Pero nuestros espíritus de budoka están afilados como ja hoja de la katana. Cuarenta mil veces pulidas por la repetición de gestos marciales, han erigido en nosotros una fortaleza indestructible cuyas puertas siempre pueden permanecer abiertas, porque nada puede astillar, desafilar o hacer retroceder nuestras espadas.

Sabemos que nada puede penetrar en nuestras almas si no lo introducimos nosotros mismos. Han aprendido a no transmitir la fuerza del atacante a su centro. Ningún katate ryote dori, por poderoso que sea, puede desequilibrarlo.

Asimismo, el sentimiento de ser que constituye su eje psicosomático se fundamenta desde su alma y nunca desde el exterior. Es el producto, como todos sus sentimientos, de una interacción entre su mente y su conciencia.

En estos tiempos, abundan los pájaros de mal agüero. Pero sus profecías negativas no pueden alcanzarle porque no le da a nadie acceso a este espacio incorruptible donde se elabora su yo, y todas tus emociones que hablan de él.

Su aikido le convierte en la fortaleza siempre abierta donde todos pueden encontrar refugio y que nadie combatirá porque, el combate ya tuvo lugar dentro del interior, en lo más profundo de su alma, cuando su conciencia ha recorrido meticulosamente, el filo de su espada. La libertad es una emoción inmensa que surge de vos y exclusivamente de vos. El deseo de futuro depende de ello. No permita que nadie ponga sus manos sobre su espada.


Práctica para todos:

Sostenga la espada frente a usted, con el filo hacia el cielo y sin mover en absoluto ni los ojos ni la cabeza, mueva la vista de la punta a la empuñadura y al revés, todos los días, por lo menos una vez, durante cinco minutos. La absoluta quietud de los ojos y del cuerpo, la movilidad de la conciencia que elige hacia qué mirar, esta será su meditación diaria.

¡Concéntrate!



Share by: